Visitem Can Coll

Avui hem anat d'excurssió al Centre d'Educació Ambiental Can Coll, situat en una vella masia del segleXV al Parc de Collserola. El centre ofereix diferents propostes educatives adreçades no només al món escolar, sinó també al món de lleure i a tot tipus d'usuaris.

Pel que fa a les propostes educatives adreçades al món escolar, que són potser les que més ens interessen en el context que tractem, cal dir que fan programes per cicles i per àmbits de coneixement que van des dels 3 anys fins a nivell universitari o de grau superior.

Les activitats que es fan tenen una durada d'una jornada i es centren en el coneixement de temes concrets, ja sigui sobre la granja, el món rural, l'entorn, etc. Els mestres, per altre banda, preparen les activitats prèviament en una reunió formativa a Can Coll.

Nosaltres hem tingut l'oportunitat de realitzar 5 propostes educatives molt divertides i profitoses.

En primer lloc ens va tocar "La casa dels petits". Allà els nens tenen l'oportunitat d'experimentar amb diferents racons.

                                                                             

Però sens dubte el que més m'ha agradat ha estat el racó d'expressió on vam poder representar un conte fent un petit tetatret. Aquí en teniu algunes imatges.                                                                           

Després de visitar la "Casa dels petits" hem tornat a la masia on hem pogut realitzar un taller d'art efímer. Allà ens ha proposat fer un dibuix/quadre que representés algun element significatiu del bosc tot fent servir elements propis de la natura com fulles, pedres, branques, etc. Nosaltres no teníem gaire clar què volíem fer perquè no sabíem què volíem expressar. Al final hem decidit fer un cèrvol perquè hem pensat que era un animal que podíem trobar al bosc i que els nens no tenien a l'abast en el seu context habitual, per tant, d'aquesta manera estaríem ampliant també el seu coneixement. Aquí teniu la imatge de la nostra petita creació. Poseu-hi imaginació!

En sortir del taller d'art ens han mostrat el Centre de Recursos. Allà els usuaris disposen d'informació i llibres relacionats amb el medi ambient, Can Coll, Collserola, i tot tipus de documents que poden ser útils i interessants. A més, el centre, sempre pensant en els més petits, compte amb una "maleta viatgera". Aquí en teniu algunes imatges.

Després de la visita al Centre de Recursos ens hem dirigit al porxo de la masia per esmorzar tots junts i en acabar hem anat a la Capella on hem pogut veue un video sobre la zona de Collserola, els animals, el bosc, etc. També ens han explicat les diferents activitats que es fan a Can Coll i com els mestres de les escoles que hi van han de fer reunions formatives abanas de portar-hi als seus alumnes.
Tot seguit ens hem dirigit a la granja. Allà ens han explicat que com plovia només ens ensanyarien les activitats de dins la granja. Ens han dit que normalment porten als nens que hi van a l'hort. Allà recullen vegetals per preparar el menjar del bestiar. Després, ja a l'inetrior de la granja, els alumnes poden desgranar panotxes i fer el gra amb el molinet. Aquí teniu un vídeo on podeu veure com hem fet el gra amb el molí.

 

A més, hem pogu veure i tocar ous de gallina i pollets a la incubadora. Ha estat molt maco poder tocar els ous perquè els pollets estaven a punt de nèixer i hem pogut veure el pollet dins l'ou trencat. I no només l'hem pogut veure, també l'hem pogut escoltar. Aquí en teniu el vídeo.

Després de a visita a la granja hem tornat a la masia per a fer-hi un petit tour. Hem pogut veure diferents parts de la casa mitjançant una visita guiada que ens ha permés conèixer una mica més com podia ser la vida dels Coll al segle XIX. Aquí en teniu algunes imatges.



      La masia per fora

                                             La cuina

Zona d'apats i punt de reunió per a preparar les jornades laboras.

     La fresquera

On guardaven els aliments per a conservar-los en bon estat i bona temperatura.

                            
                                       El celler

Part important pel que fa a la productivitat de la masia que es veigué potenciada en els temps de la Filoxera a França.

En definitiva, hem pogut veure com l'entorn sempre pot ser un recurs educatiu.

I tu, com ho veus?

El primer que se'ns va demanar a classe de ciències va ser que busquessim una imatge que representés el món tal i com el veiem i una altre sobre com veiem una classe de ciències. M'ha semblat interessant incloure també aquesta sessió perquè crec que les aportacions que van fer les companyes aquell dia van ser força interessants i crec que estaria bé tenir-les en compte.

Pel que fa a la recerca d'una imatge i una música que representés una classe de ciències, juntament amb la resta de comapanyes del grup vam decidir buscar una música i una imatge que ens transmetés caos, complexitat, dificultat, canvi, etc. Curiosament vam escollir aquesta imatge:

No sabien que dies més tard veuriem aquesta imatge en una presentació del mestre Josep Bonil on coneixeriem al seu autor, Escher, de qui he parlat en una altre publicació d'aquest blog fent referència a aquella presentació en qüestió. Vam escollir aquesta imatge perquè expressava, sota el nostre punt de vista, un caos visual on l'ordre és present de manera rellevant, on pots pujar o baixar, on sempre hi ha un camí tot i que no sàpigues quin és el correcte i,  on quan creus que l'has trobat t'en adones de que existeix un altre que desconeixies.
Pel que fa a la música vam escollir una que ens inspirés una mica el mateix i vam triar un remix de Moby de la cançó original de Daft Punk "The Son Of Flynn" de la banda sonora de la pel·lícula Tron.

Pel que fa a la imatge sobre com veiem el món vaig voler mostrar una imatge que, per mi, fos significativa del moment que estem vivint. I aquesta va ser l'escollida:



Però si he volgut publicar aquest entrada no només ha estat perquè va ser una classe més del curs, sinó perquè va haver-hi una aportació d'una companya que em va semblar maravellosa i he volgut compartir-la també aquí. És un fragment de la pel·lícula "Cadena de Favores" dirigida per Mimi Leder i protagonitzada per Kevin Spacey i Haley Joel Osment ( el nen de "El Sexto Sentido").

Aquí adjunto el link on podreu veure el fragment del que parlo on deixa clar que educant millor es pot canviar el món.

http://www.youtube.com/watch?v=EqTbP5vjzNU

Els contes, una via d'integració social

Explicar contes és tan antic com la pròpia humanitat, de fet en moltes coves prehistòriques s'han trobat grabats on es poden veure dibuixos que possiblement relatessin històries que el grup representava per tractar temes com la caça o altres inquietuds que poguessin tenir.
Alhora, el conte és un element moralitzador ja que dins podem trobar certes pautes o normes morals que la societat dona per bones o dolentes per tant, el conte té un valor social important i és aquí on diem que el conte és, també, un element d'integració social. Durant l'estapa d'infantil el conte és un element clau per apropar als infants a la societat on viuen, mostral-s'hi el món o reforçar aspectes relacionats amb els valors i, en definitiva, apropar-los de manera comprensible a conèixer la realitat que els envolta. Per tant, podem dir que a través del conte ampliem coneixement. Els contes tenen la capacitat empàtica d'ensenyar.
El contes però, no només estan presents a l'escola, sinó a casa, a la biblioteca, etc., i, per tant, això fa que el seu accés sigui relativament fàcil.

Alguns aspectes que creiem que s'han de tenir en compte a l'hora d'explicar un conte als nens són:

• Utilitzar un vocabulari adient i no pas empobrit
• Fer servir un ritme i una entonació adequats
• Vocalització clara
• Bona gestió de la mirada per captar així la seva atenció
• Expressivitat gestual
• Fer silencis que ajudaran a crear expectatives
• Fer interrogacions que ajudaran a implicar als petits
• Expressivitat sonora i musical
• Creació de climax
• Obrir i tancar el conte adequadament

El conte pot ser real o imaginari però, sobretot, ha de ser comprenssible. No podem explicar un conte a nens d'avui dia dient: "el 17 de juliol de 1854...". hem de tenir clara la relació que hi ha entre:

TEMPS PERSONAL------SOCIAL-----HITÒRIC              
          

Per això és bo començar amb un "hi havia una vegada...", "una matinada molt freda...", "un dia de pluja..."etc, expressions que seran properes als nens perquè personal, social i històricament els són conegudes.

Aquí adjunto un link d'una web que m'ha semblat interessant. En ella hi podreu trobar contes de tot tipus, posies, cançons i material divers que crec que ens pot ser útil en qualsevol moment.

http://www.totcontes.com/

L'esperit científic buca respostes

Avui a classe ens han explicat una anècdota que va tenir lloc al segle XIX a Boston.
Durant aquells anys els hospitals poc tenien a veure amb els hospitals que coneixem avui dia i els paritoris no n'eren una excepció. Les dones parien en una mena de sales grans on hi havia múltiples camilles ocupades per dones que parien pràcticament a l'hora. El metge anava passant d'una a l'altre ajudant a culminar el part i treure els nadons del ventre de les seves mares. Aquest acte el feia sense gaires miraments i per no mirar no mirava ni de rentar-se les mans. Podem imaginar doncs, com la mortalitat infantil durants els parts era elevada simplement pel fet de no tenir cura per la higiene. En tot aquest caos va sorprendre un metge que tenia un nivell de mortandat molt baix en els parts que assistia. La curiositat per esbrinar el motiu d'aquest fet va fer que observessin al metge en qüestió i la resposta va ser que entre part i part es rentava les mans, evitant així contagis de diverses enfermetats que poguessin tenir les dones o els propis nens. Això, sens dubte va canviar la manera de fer en els parts des de l'aleshores.
Busquem respostes per resoldre les nostres incògnites i la nostra curiositat pel saber ens fa abançar dia rere dia.

Els nens han de parlar sobre el món perquè poguem veure com l'entenen o si més no, saber com expressen allò que entenen. Aprendre ciències és com aprendre un altre idioma. Aprenem a actuar al món per prendre decissions a través del saber ser i estar, saber fer i saber coneixements.

Què estic aprenent cuidant un insecte pal?

A classe de ciències ens han demanat que acceptessim el repte de cuidar un Insecte Pal i fer que sobrevisqui fins a final de curs. L'insecte en qüestió haurà de passar per les mans de totes les membres del grup de treball per tal de que totes poguem ser partíceps del seu procés vital alimentant-lo i tenin cura d'ell perquè  sobrevisqui. Tot i que ens vam preocupar per buscar informació que ens ajudés a saber com haviem de cuidar l'insecte, he de dir que a les dos setmanes va morir. Creiem que va ser perquè vam donar-li fulles de rosal per menjar i més tard vam saber que no podem variar la dieta de l'insecte, és a dir, el nostre insecte pal havia estat criat amb fulles d'eura i, per tant, nosaltres hauriem d'haver seguit alimenta-lo així, però la nostra ignorància sobre el tema va costar la vida de l'insecte.
Vam aconseguir un altre Insecte Pal i el primer que vam fer és buscar un hàbitat prou ampli perquè estigués més còmode i ample. Hem pogut saber que si l'hàbitat on viu és més ampli, l'insecte creix més.
Cuidant l'insecte estic aprenent que si de veritat vols tenir cura sobre una cosa que desconeixes, has de buscar informació on sigui per poder fer-ho bé. Em sento compromesa amb l'insecte i amb el grup, ja que si li passés alguna cosa mentre el tinc jo a casa em sabria molt greu. Estic aprenent coses sobre aquesta espècie que mai hauria pensat. A continuació adjunto una weeb on es pot trobar diversa informació sobre els insectes pal.

http://www.bichopalo.com/biologia.html

ENSENYAMENT vs EDUCACIÓ

"Jo sóc tu quan jo sóc jo".Els éssers humans som animals socials i, per tant, l'alteritat és un element constantment present en les nostres vides. L'altre és clau.
S'educa des del model de l'altre i per tant podem dir que l'ètica és constituida de l'acte educatiu.
Podem diferenciar ensenyament d'educació dient que: l'ensenyament transmet coneixement acadèmic mentre que, l'educació transmet valors.
Podríem dir també que, tot i que actualment vivim en un món tecnològic, la tècnica o tecnologia no és un factor inherent a l'educació. Si no hi ha tècnica pot haver-hi acte educatiu en canvi, si només hi ha tècnica i no hi ha acció ètica, ben segur que no pot haver-hi educació. Entenem tècnica com a màquines, ordinadors, canons, etc.
La nostra finalitat com a mestres és promoure una acció docent ètica, basada en valors.
Alguns d'aquests valors que hem cregut important destacar avui a classe han estat els següents:

• Fomentar el respecte pels altres i l'entorn que ens envolta, que podem relacionar amb l'empatia
• Ensenyar al alumnes a ser responsables amb els seus actes
• Ser capaços de tenir criteri i fer que els nens i nenes també en tinguin i d'aquesta manera poder fer una bona observació de l'entorn, experimentar, analitzar, argumentar, justificar, comunicar, etc
• Ser tolerants
• Fomentar la cooperació i la solidaritat.

Si fem una mena de resum de tot plegat només cal dir que; per tal que tot això sigui possible cal una cosa imprescindible: DONAR EXEMPLE.

Preciós començament

Avui hem començat la classe amb un visionat d'un montatge d'imatges de Maurits Cornelis Escher (artista holandès conegut pels seus grabats en fusta, xilografies i litografies que tracten sobre figures impossibles i mons imaginaris) i una peça de dansa de Nacho Duato (ballarí espanyol i director de la Companyia Nacional de Dança fins l'any 2010)  amb música de Johann Sebatian Bach (compositor alemnay del Barroc).
Sens dubta uns coktel de grans artístes destacats en els seus camps.

Aquí adjunto el video de la coreografia de Nacho Duato i algunes imatges d'obres d'Escher.

Coreografia Nacho Duato

Imatges Escher



D'una consciència PRODUCTIVISTA a una consciència ECOLÒGICA

Tot en el món està interelacionat. Un possible quadre resum seria aquest:

                                                                             CREATIVITAT

CULTURA

Nosaltres no som espectadors d'aquest canvi, sinó actors. Ens hem d'indignar, ens hem d'implicar i, en aquest punt, la creativitat és un element imprescindible i molt valuós. Hem de ser creatius.

Com a mestres som transmissors d'una cultura i el nostre paper a l'hora de donar exemple és clau. Som un model per a ells.

Solo se ve lo que se tiene dentro del ojo

Com s'aprenen ciències?

Podem dir que no hi ha una concepció única i tancada sobre com s'aprenen les ciències i, cal dir que, la forma de treballar a l'aula reflecteix la concepció que té el mestre sobre això.Podem entendre diferents tipus d'aprenentatge:

• Aprenentatge com a transmissió; quan el mestre trasmet coneixements a l'alumne sense més.
• Aprenentatge com a descobriment; quan es deixa a l'alumne que descobreixi per ell sol i, d'aquesta manera, aprengui.
• Aprenentatge com a construcció; quan el mestre ajuda a l'alumne a construir coneixement a partir d'allò que ja sap.

Tots nosaltres, durant la nostra etapa educativa, hem tingut gran varietat de mestres, cadascún amb la seva personal manera d'impartir la docència. En general, sempre coincidim en què aquells amb els que més hem après i dels que en guardem un millor record són aquells que han tingut en compte les nostres necesitats individuals. Aquells que han estat creatius i han sapigut despertar en nosaltres la curiositat pel saber.
Per tot això, ser conscient del que fas i reflexionar-hi és el primer pas per millorar com a mestre.
Quan diem que només veiem allò que tenim dins l'ull ens referim a que només veiem allò que sabem que podem veure. A l'aula però, trobem fenòmens del món i els models mentals de l'infant. Es tracta d'apropar el model que ha construit l'infant cap a l model de la ciència. Sabrem com expressen el seu pensament, però no podem saber què pensen verdaderamemt. Per això és molt important el "perquè", ja que ens mostra el mètode de pensament del nen. Quan ells ens raonen la seva resposta ens estan donant molta informació sobre el que saben i aquest hauria de ser el nostre punt de partida.

Acabem el missatge d'avui amb una frase que podem relacionar amb la ciència i el món en general:

"Siempre nunca igual, nunca siempre diferente".