L'esperit científic buca respostes

Avui a classe ens han explicat una anècdota que va tenir lloc al segle XIX a Boston.
Durant aquells anys els hospitals poc tenien a veure amb els hospitals que coneixem avui dia i els paritoris no n'eren una excepció. Les dones parien en una mena de sales grans on hi havia múltiples camilles ocupades per dones que parien pràcticament a l'hora. El metge anava passant d'una a l'altre ajudant a culminar el part i treure els nadons del ventre de les seves mares. Aquest acte el feia sense gaires miraments i per no mirar no mirava ni de rentar-se les mans. Podem imaginar doncs, com la mortalitat infantil durants els parts era elevada simplement pel fet de no tenir cura per la higiene. En tot aquest caos va sorprendre un metge que tenia un nivell de mortandat molt baix en els parts que assistia. La curiositat per esbrinar el motiu d'aquest fet va fer que observessin al metge en qüestió i la resposta va ser que entre part i part es rentava les mans, evitant així contagis de diverses enfermetats que poguessin tenir les dones o els propis nens. Això, sens dubte va canviar la manera de fer en els parts des de l'aleshores.
Busquem respostes per resoldre les nostres incògnites i la nostra curiositat pel saber ens fa abançar dia rere dia.

Els nens han de parlar sobre el món perquè poguem veure com l'entenen o si més no, saber com expressen allò que entenen. Aprendre ciències és com aprendre un altre idioma. Aprenem a actuar al món per prendre decissions a través del saber ser i estar, saber fer i saber coneixements.