Segueix amb els ulls ben oberts; arriba el 2012

Avui acaba un any ple d'imatges que mai oblidarem. Algunes bones, altres terribles, però totes formen part de l'obra de l'home. Per això, avui diem adeu a un any i donem la benvinguda a un altre de nou, sent sempre conscients de que som part d'aquest món i, per això, sempre hem de tenir els ulls ben oberts, oferint una mirada de cura i respecte i recordant que els nostres actes SEMPRE tenen conseqüències.

Bon any, sort i salut a tothom!!

Guadim d'un altre principi maravellós

Avui, una vegada més, hem tingut un començament preciós. Potser per mi ho ha estat perquè hem dedico a la dança i qualsevol forma d'expressió que tingui a veure amb el cos i el seu moviment em fascina. Tot i així, crec que independentment de que coneguis a fons aquesta disciplina i les seves dificultats, tots hem sigut capaços d'entendre una història d'amor entre dos personatges d'animació.
Un preciós muntatge on la imaginació de cadascú dirà quin és el seu significat.
Gaudiu-ne!

Concepte de temps

"La vida i les accions humanes es desenvolupen en el temps, en un temps que es viu i s'experimenta personalment, però que està imers dins un temps social que l'emmarca, el contextualitza i l'explica".- Joan Pagès.

El temps existeix però no el veiem i per això necessitem acotar-lo, controlar-lo, perquè som conscients de que passa i necessitem controlar el que fem en el temps.
Podem dividir el temps en relació a les persones en tres:

• Temps viscut: temps que es viu
• Temps social: temps que es comparteix
• Temps històric: temps que es comparteix i ja ha passat

La primera percepció que té un nen amb el temps és aquella que viu, és a dir, la pròpia percepció del creixement és aquella que va marcant el temps. A partir d'aquí podem fer un treball simple i alhora abstracte per a ells: com sóc, com era i com seré. Aquest treball és una bona manera per a que vegin que el temps avança i que nosaltres avancem am ell.
El temps social és un temps col·lectiu. És més complex i abstracte. Es percep per les relacions socials entre la pròpia existència i el temps que explica.
El temps històric és el temps que ja no existeix, que ja ha passat. Té a veure amb l'allunyament i l'evocació i el podem relacionar amb la empatia; tothom té història, encara que sigui a diferents llocs. Així doncs, un cop més, donem al nen la posiibilitat de veure un món més ampli que no es limita al seu context momentani. En aquest sentit amb els nens el podem treballar amb dos tipus de fons, les primàries i les secundàries.
Les fons primàries són restes del passat- present, relats viscuts, imatges del passat, i tota sèrie d'elements que ens ajuden a entendre allò que en definitiva té a veure amb l'abans.
Les fons secundàries en cambi, estan preparades avui per parlar-nos d'un temps passat, com per exemple els contes, les pel·lícules i els jocs entre d'altres.
Per últim, m'agradaria acabar citant una frase de Llorenç Villalonga que s'inclou a l llibre de Cristòfol A. Trepat i Pilar Comas, El tiempo i el espacio en la didáctica de las ciencias sociales:

"El present- em deia- no existeix, és un punt entre la il·lusió i l'enyorança".

Què penso quan penso en temps?

Mario Benedetti,

TIEMPO SIN TIEMPO

Preciso tiempo necesito ese tiempo
que otros dejan abandonado
porque les sobra o ya no saben
que hacer con él
tiempo
en blanco
en rojo
en verde
hasta en castaño oscuro
no me importa el color
cándido tiempo

que yo no puedo abrir
y cerrar
como una puerta

tiempo para mirar un árbol un farol
para andar por el filo del descanso
para pensar qué bien hoy es invierno
para morir un poco
y nacer enseguida
y para darme cuenta
y para darme cuerda
preciso tiempo el necesario para
chapotear unas horas en la vida
y para investigar por qué estoy triste
y acostumbrarme a mi esqueleto antiguo

tiempo para esconderme
en el canto de un gallo
y para reaparecer
en un relincho
y para estar al día
para estar a la noche
tiempo sin recato y sin reloj

vale decir preciso
o sea necesito
digamos me hace falta
tiempo sin tiempo

Concepte d' espai

"L'aprenentatge geogràfic comença tan aviat com un nen comença a desplaçar-se i arriba després a l'escola amb les seves pròpies visions particulars del món."- John Bale.

Amb aquesta afirmació de John Bale podem entendre que des del moment en que hi ha consciència de moviment hi ha concepte d'espai. El nen passa d'una percepció més egocentrista, allò que veu, a una més abstracta, i és capaç, mica en mica, d'entendre o percebre espais on ell no hi és.
Això que sembla tan evident i lògic és un procés evolutiu complex pel qual ha de passar el nen fins a tenir una percepció àmplia d'espai. El simple fet de saber quina és l'esquerra i quina és la dreta ja és un acte complicat per a molts nens.
L'orientació en l'espai, els objectes dins l'espai i les seves posicions en relació a l'espai que ocupen són altres categories que es treballen des de infantil i que serviran com a base per a elaborar un coneixement previ per construir aprenetatge.
Les distàncies i les mesures són altres dels molts conceptes abstractes que fomen part de l'estudi de l'espai i que faran que el nen se situi en el món. No només sent capaç de situar-se ell, sinó d'entendre que no hi ha un únic espai, el seu, sinó que el món és molt gran i divers.

Viure amb un insecte pal, o construir el model d'ésser viu?

Durant tot el curs estem cuidant d'un insecte pal. Al principi ens van sorgir molts dubtes sobre com havíem de cuidar-lo i com havíem de tenir cura d'ell per tal de que sobrevisqués perquè, aquest ha estat sempre el nostre objectiu.
Ara em pregunto que, si gràcies a l'insecte pal o través d'ell hem pogut treballar el model d'ésser viu, potser no és un problema que l'insecte mori. Els éssers vius, naixem, ens reproduim i morim i els infants també han de conèixer això; la mort.
Al nostre grup se'ns va morir el primer insecte pal que ens van donar a classe i ara en tenim un altre. Si això hagués passat en un aula d'infantil, podríem haver aprofitat aquest fet per explicar als nostres alumnes el procés vital dels éssers vius i deixar que sorgissin preguntes sobre el perquè d'aquest fet; si haguessim pogut fer alguna cosa per evitar-ho, què li passarà al insecte a partir d'ara i altres qüestions que puguin preocupar als infants.
Penso que qualsevol situació que es generi a l'aula pot ser motiu d'aprenentatge. Aprendre és molt més que tenir experiències, ja que no només experiementant s'aprén i, a partir de l'insecte pal en aquest cas, no només aprenem sobre aquest insecte en concret, sinó sobre els éssers vius.
En aquest cas per tant, l'insecte pal seria un símbol que ens permet anar més enllà i fer connexions entre el medi intern i el medi extern i com influeixen l'un en l'altre. Podem treballar també, les diferents estructures o elements que formen un ésser viu, la nutrició i les diferents matèries amb les que entrem en contacte i que garanteixen la supervivència i, per tant, també la reproducció, no només de l'espècie, sinó de l'individu.
A més, hem de tenir en compte com bé ens expliquen Rosa Mª Pujol i Josep Bonil a l'artícle "Observar i mantenir grills a l'aula per construir el model d'ésser viu" que simplement la construcció d'un terrari o un lloc artificial perquè visquin els grills (en aquest cas eren grills però podríen ser qualsevol altre tipus d'insecte o ésser viu) ja constitueix en ell mateix un fet d'aprenentatge. No només observem els canvis que sorgeixen en l'insecte en qüestió o en el seu habitat, sinó que som partíceps d'aquests canvis aportant els nutrients necessaris perquè sobrevisqui, procurant que estigui en un bon clima, etc.
Si veiem la imatge que vam crear nosaltres quan se'ns va preguntar com creiem que és el procés digestiu de l'insecte pal, veurem que davant de lo desconegut, recurrim a alò que sabem:

Com no sabíem què passava dins l'insecte pal, vam establir una connexió entre el que sabíem que passa dins nostre i el que podia passar dins l'insecte pal. Per a un nen és exactament el mateix. A través d'un ésser viu com pot ser l'insecte pal, li mostrem semblances i deferències entre éssers vius.
Per tant, no només vivim amb un insecte pal, sinó que aprofitem aquest fet per a construir el model d'ésser viu.

Tornar a l'origen és retrocedir?

Avui se'ns planteja una qüestió: tornar a l'origen és no avanaçar? Suposa regressió?
Aquesta qüestió sorgeix d'un tema musical de l'any 2009 que va fer Macaco; "Moving". El tema va ser sintonia oficial de la sèrie d'actes en conmemoració del Dia de la Terra, que va organitzar National Geographic el 22 d'abril de 2009.
Una de les frases que diu la cancó és: "volver al origen no es retroceder, quizá sea andar hacia el saber". A partir d'aquí podem veure el tornar enrere com a fet negatiu o positiu.
Jo personalment, prefereixo quedarme amb la segona opció. Tot té un principi, sempre hi ha un abans. Existeix una memòria com diu en Joan Carles Melich ( filòsof, escriptor i autor d'alguns dels pròlegs que introduien moltes de les lectures reaitzades durant el curs) una memòria que fa que nosaltres existim des de. Per tant, sempre podem millorar allò que tenim partint des del mateix punt inicial des d'on venim. Per què no podem tornar enrere en alguns aspectes i millorar el nostre present? A vegades, un pas enrere poden ser dos endevant.

Quin ciutadà volem educar?

Avui, 11 de Novembre de 2011, aquest era l'aspecte que tenia la Facultat d'Educació després d'haver celebrat ahir la Festa Major de la Universitat.

I potser aquí podríem fer-nos una altre pregunta: ens és necesari generar tot això per divertir-nos?
Perquè, encara que les brigades de neteja s'haguessin apressat en recollir-ho tot abans de les classes i no haguessim vist les conseqüències de la festa, la realitat hagués continuat estan allà, amagada als nostres ulls però allà. Sorprén que justament tota aquesta brutícia tingui lloc a la Facultat d'Educació i que precisament aquells que l'han generat no són altres que els propis estudiants d'aquesta i d'altres facultats.
Casualment, avui teniem una conferència sobre l'Educació per la Sostenibilitat a càrrec de Rosa Maria Tarin, mestra en educació infantil i primària, i ha estat curiòs haver de passar per aquest escenari de residus quan ens dirigíem a l'auditori on ens faríen una conferència justament sobre com evitar precisament això. Tot i que no vaig ser-hi a la festa, com a alumna he sentit vergonya. Com volem trasnmetre certs valors als nens si nosaltres no en tenim consciència?
Tot i així, la conferencia de la Rosa Maria ha estat força interessant i un cop més ha quedat clara la importància de l'entorn en l'aprenentatge del nen. Per això hem de tenir cura i respecte de l'entorn que ens envolta, promovent una educació ambiental. Una perspectiva educativa ambiental metodològica, on no només treballem amb els nens, sinó també amb les famílies.
Les famílies són un punt molt important que hem de tenir en compte, principalment per la proximitat amb el nen. Des de casa el nen apren certs valors que s'han de reforçar a l'escola i viceversa.
Cal una reflexió crítica, cal una acció, i, a partir d'aquí, hem de tenir en compte tres principis bàsics a treballar amb els nens:

• saber ser un mateix
• saber conviure amb els altres
• saber conviure amb l'entorn

A l'hora de fer activitats amb els alumnes hem de ser creatius i aprofitar la diversitat que trobem a les aules, al centre i a l'entorn proper, i aprofitar-nos de tot allò que ens brinda. Que els nens estiguin contents no és l'únic indicador sobre que les activitats funcionen, per això, la nostra creativitat té una gran importància.
Fomentar el reciclatge fent activitats de reutilització pot ser un bon recurs. Fer que els nens vegin que poden reutilitzar les coses i d'aquesta manera, no només estaran reciclant, sinó que estaran reduint un consum. No només es tracta de reciclar, sinó de reduir.
Fem un ús coherent dels materials de la natura i dels productes de consum i evitem un abús innnecessari que ens porta a imatges com la que avui us mostro.

Pensem-hi.