Ara em pregunto que, si gràcies a l'insecte pal o través d'ell hem pogut treballar el model d'ésser viu, potser no és un problema que l'insecte mori. Els éssers vius, naixem, ens reproduim i morim i els infants també han de conèixer això; la mort.
Al nostre grup se'ns va morir el primer insecte pal que ens van donar a classe i ara en tenim un altre. Si això hagués passat en un aula d'infantil, podríem haver aprofitat aquest fet per explicar als nostres alumnes el procés vital dels éssers vius i deixar que sorgissin preguntes sobre el perquè d'aquest fet; si haguessim pogut fer alguna cosa per evitar-ho, què li passarà al insecte a partir d'ara i altres qüestions que puguin preocupar als infants.
Penso que qualsevol situació que es generi a l'aula pot ser motiu d'aprenentatge. Aprendre és molt més que tenir experiències, ja que no només experiementant s'aprén i, a partir de l'insecte pal en aquest cas, no només aprenem sobre aquest insecte en concret, sinó sobre els éssers vius.
En aquest cas per tant, l'insecte pal seria un símbol que ens permet anar més enllà i fer connexions entre el medi intern i el medi extern i com influeixen l'un en l'altre. Podem treballar també, les diferents estructures o elements que formen un ésser viu, la nutrició i les diferents matèries amb les que entrem en contacte i que garanteixen la supervivència i, per tant, també la reproducció, no només de l'espècie, sinó de l'individu.
A més, hem de tenir en compte com bé ens expliquen Rosa Mª Pujol i Josep Bonil a l'artícle "Observar i mantenir grills a l'aula per construir el model d'ésser viu" que simplement la construcció d'un terrari o un lloc artificial perquè visquin els grills (en aquest cas eren grills però podríen ser qualsevol altre tipus d'insecte o ésser viu) ja constitueix en ell mateix un fet d'aprenentatge. No només observem els canvis que sorgeixen en l'insecte en qüestió o en el seu habitat, sinó que som partíceps d'aquests canvis aportant els nutrients necessaris perquè sobrevisqui, procurant que estigui en un bon clima, etc.
Si veiem la imatge que vam crear nosaltres quan se'ns va preguntar com creiem que és el procés digestiu de l'insecte pal, veurem que davant de lo desconegut, recurrim a alò que sabem:
Com no sabíem què passava dins l'insecte pal, vam establir una connexió entre el que sabíem que passa dins nostre i el que podia passar dins l'insecte pal. Per a un nen és exactament el mateix. A través d'un ésser viu com pot ser l'insecte pal, li mostrem semblances i deferències entre éssers vius.
Per tant, no només vivim amb un insecte pal, sinó que aprofitem aquest fet per a construir el model d'ésser viu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada