Concepte de temps

"La vida i les accions humanes es desenvolupen en el temps, en un temps que es viu i s'experimenta personalment, però que està imers dins un temps social que l'emmarca, el contextualitza i l'explica".- Joan Pagès.

El temps existeix però no el veiem i per això necessitem acotar-lo, controlar-lo, perquè som conscients de que passa i necessitem controlar el que fem en el temps.
Podem dividir el temps en relació a les persones en tres:

• Temps viscut: temps que es viu
• Temps social: temps que es comparteix
• Temps històric: temps que es comparteix i ja ha passat

La primera percepció que té un nen amb el temps és aquella que viu, és a dir, la pròpia percepció del creixement és aquella que va marcant el temps. A partir d'aquí podem fer un treball simple i alhora abstracte per a ells: com sóc, com era i com seré. Aquest treball és una bona manera per a que vegin que el temps avança i que nosaltres avancem am ell.
El temps social és un temps col·lectiu. És més complex i abstracte. Es percep per les relacions socials entre la pròpia existència i el temps que explica.
El temps històric és el temps que ja no existeix, que ja ha passat. Té a veure amb l'allunyament i l'evocació i el podem relacionar amb la empatia; tothom té història, encara que sigui a diferents llocs. Així doncs, un cop més, donem al nen la posiibilitat de veure un món més ampli que no es limita al seu context momentani. En aquest sentit amb els nens el podem treballar amb dos tipus de fons, les primàries i les secundàries.
Les fons primàries són restes del passat- present, relats viscuts, imatges del passat, i tota sèrie d'elements que ens ajuden a entendre allò que en definitiva té a veure amb l'abans.
Les fons secundàries en cambi, estan preparades avui per parlar-nos d'un temps passat, com per exemple els contes, les pel·lícules i els jocs entre d'altres.
Per últim, m'agradaria acabar citant una frase de Llorenç Villalonga que s'inclou a l llibre de Cristòfol A. Trepat i Pilar Comas, El tiempo i el espacio en la didáctica de las ciencias sociales:

"El present- em deia- no existeix, és un punt entre la il·lusió i l'enyorança".