Avui acaba un any ple d'imatges que mai oblidarem. Algunes bones, altres terribles, però totes formen part de l'obra de l'home. Per això, avui diem adeu a un any i donem la benvinguda a un altre de nou, sent sempre conscients de que som part d'aquest món i, per això, sempre hem de tenir els ulls ben oberts, oferint una mirada de cura i respecte i recordant que els nostres actes SEMPRE tenen conseqüències.
Bon any, sort i salut a tothom!!
MIRANT AL MÓN
dissabte, 31 de desembre del 2011
divendres, 30 de desembre del 2011
Guadim d'un altre principi maravellós
Avui, una vegada més, hem tingut un començament preciós. Potser per mi ho ha estat perquè hem dedico a la dança i qualsevol forma d'expressió que tingui a veure amb el cos i el seu moviment em fascina. Tot i així, crec que independentment de que coneguis a fons aquesta disciplina i les seves dificultats, tots hem sigut capaços d'entendre una història d'amor entre dos personatges d'animació.
Un preciós muntatge on la imaginació de cadascú dirà quin és el seu significat.
Gaudiu-ne!
Un preciós muntatge on la imaginació de cadascú dirà quin és el seu significat.
Gaudiu-ne!
dimarts, 27 de desembre del 2011
Concepte de temps
"La vida i les accions humanes es desenvolupen en el temps, en un temps que es viu i s'experimenta personalment, però que està imers dins un temps social que l'emmarca, el contextualitza i l'explica".- Joan Pagès.
El temps existeix però no el veiem i per això necessitem acotar-lo, controlar-lo, perquè som conscients de que passa i necessitem controlar el que fem en el temps.
Podem dividir el temps en relació a les persones en tres:
El temps social és un temps col·lectiu. És més complex i abstracte. Es percep per les relacions socials entre la pròpia existència i el temps que explica.
El temps històric és el temps que ja no existeix, que ja ha passat. Té a veure amb l'allunyament i l'evocació i el podem relacionar amb la empatia; tothom té història, encara que sigui a diferents llocs. Així doncs, un cop més, donem al nen la posiibilitat de veure un món més ampli que no es limita al seu context momentani. En aquest sentit amb els nens el podem treballar amb dos tipus de fons, les primàries i les secundàries.
Les fons primàries són restes del passat- present, relats viscuts, imatges del passat, i tota sèrie d'elements que ens ajuden a entendre allò que en definitiva té a veure amb l'abans.
Les fons secundàries en cambi, estan preparades avui per parlar-nos d'un temps passat, com per exemple els contes, les pel·lícules i els jocs entre d'altres.
Per últim, m'agradaria acabar citant una frase de Llorenç Villalonga que s'inclou a l llibre de Cristòfol A. Trepat i Pilar Comas, El tiempo i el espacio en la didáctica de las ciencias sociales:
El temps existeix però no el veiem i per això necessitem acotar-lo, controlar-lo, perquè som conscients de que passa i necessitem controlar el que fem en el temps.
Podem dividir el temps en relació a les persones en tres:
- Temps viscut: temps que es viu
- Temps social: temps que es comparteix
- Temps històric: temps que es comparteix i ja ha passat
El temps social és un temps col·lectiu. És més complex i abstracte. Es percep per les relacions socials entre la pròpia existència i el temps que explica.
El temps històric és el temps que ja no existeix, que ja ha passat. Té a veure amb l'allunyament i l'evocació i el podem relacionar amb la empatia; tothom té història, encara que sigui a diferents llocs. Així doncs, un cop més, donem al nen la posiibilitat de veure un món més ampli que no es limita al seu context momentani. En aquest sentit amb els nens el podem treballar amb dos tipus de fons, les primàries i les secundàries.
Les fons primàries són restes del passat- present, relats viscuts, imatges del passat, i tota sèrie d'elements que ens ajuden a entendre allò que en definitiva té a veure amb l'abans.
Les fons secundàries en cambi, estan preparades avui per parlar-nos d'un temps passat, com per exemple els contes, les pel·lícules i els jocs entre d'altres.
Per últim, m'agradaria acabar citant una frase de Llorenç Villalonga que s'inclou a l llibre de Cristòfol A. Trepat i Pilar Comas, El tiempo i el espacio en la didáctica de las ciencias sociales:
"El present- em deia- no existeix, és un punt entre la il·lusió i l'enyorança".
Què penso quan penso en temps?
Mario Benedetti,
TIEMPO SIN TIEMPO
Preciso tiempo necesito ese tiempo
que otros dejan abandonado
porque les sobra o ya no saben
que hacer con él
tiempo
en blanco
en rojo
en verde
hasta en castaño oscuro
no me importa el color
cándido tiempo
que otros dejan abandonado
porque les sobra o ya no saben
que hacer con él
tiempo
en blanco
en rojo
en verde
hasta en castaño oscuro
no me importa el color
cándido tiempo
que yo no puedo abrir
y cerrar
como una puerta
tiempo para mirar un árbol un farol
para andar por el filo del descanso
para pensar qué bien hoy es invierno
para morir un poco
y nacer enseguida
y para darme cuenta
y para darme cuerda
preciso tiempo el necesario para
chapotear unas horas en la vida
y para investigar por qué estoy triste
y acostumbrarme a mi esqueleto antiguo
tiempo para esconderme
en el canto de un gallo
y para reaparecer
en un relincho
y para estar al día
para estar a la noche
tiempo sin recato y sin reloj
vale decir preciso
o sea necesito
digamos me hace falta
tiempo sin tiempo
y cerrar
como una puerta
tiempo para mirar un árbol un farol
para andar por el filo del descanso
para pensar qué bien hoy es invierno
para morir un poco
y nacer enseguida
y para darme cuenta
y para darme cuerda
preciso tiempo el necesario para
chapotear unas horas en la vida
y para investigar por qué estoy triste
y acostumbrarme a mi esqueleto antiguo
tiempo para esconderme
en el canto de un gallo
y para reaparecer
en un relincho
y para estar al día
para estar a la noche
tiempo sin recato y sin reloj
vale decir preciso
o sea necesito
digamos me hace falta
tiempo sin tiempo
dimarts, 20 de desembre del 2011
Concepte d' espai
"L'aprenentatge geogràfic comença tan aviat com un nen comença a desplaçar-se i arriba després a l'escola amb les seves pròpies visions particulars del món."- John Bale.
Amb aquesta afirmació de John Bale podem entendre que des del moment en que hi ha consciència de moviment hi ha concepte d'espai. El nen passa d'una percepció més egocentrista, allò que veu, a una més abstracta, i és capaç, mica en mica, d'entendre o percebre espais on ell no hi és.
Això que sembla tan evident i lògic és un procés evolutiu complex pel qual ha de passar el nen fins a tenir una percepció àmplia d'espai. El simple fet de saber quina és l'esquerra i quina és la dreta ja és un acte complicat per a molts nens.
L'orientació en l'espai, els objectes dins l'espai i les seves posicions en relació a l'espai que ocupen són altres categories que es treballen des de infantil i que serviran com a base per a elaborar un coneixement previ per construir aprenetatge.
Les distàncies i les mesures són altres dels molts conceptes abstractes que fomen part de l'estudi de l'espai i que faran que el nen se situi en el món. No només sent capaç de situar-se ell, sinó d'entendre que no hi ha un únic espai, el seu, sinó que el món és molt gran i divers.
Amb aquesta afirmació de John Bale podem entendre que des del moment en que hi ha consciència de moviment hi ha concepte d'espai. El nen passa d'una percepció més egocentrista, allò que veu, a una més abstracta, i és capaç, mica en mica, d'entendre o percebre espais on ell no hi és.
Això que sembla tan evident i lògic és un procés evolutiu complex pel qual ha de passar el nen fins a tenir una percepció àmplia d'espai. El simple fet de saber quina és l'esquerra i quina és la dreta ja és un acte complicat per a molts nens.
L'orientació en l'espai, els objectes dins l'espai i les seves posicions en relació a l'espai que ocupen són altres categories que es treballen des de infantil i que serviran com a base per a elaborar un coneixement previ per construir aprenetatge.
Les distàncies i les mesures són altres dels molts conceptes abstractes que fomen part de l'estudi de l'espai i que faran que el nen se situi en el món. No només sent capaç de situar-se ell, sinó d'entendre que no hi ha un únic espai, el seu, sinó que el món és molt gran i divers.
dilluns, 19 de desembre del 2011
Viure amb un insecte pal, o construir el model d'ésser viu?
Durant tot el curs estem cuidant d'un insecte pal. Al principi ens van sorgir molts dubtes sobre com havíem de cuidar-lo i com havíem de tenir cura d'ell per tal de que sobrevisqués perquè, aquest ha estat sempre el nostre objectiu.
Ara em pregunto que, si gràcies a l'insecte pal o través d'ell hem pogut treballar el model d'ésser viu, potser no és un problema que l'insecte mori. Els éssers vius, naixem, ens reproduim i morim i els infants també han de conèixer això; la mort.
Al nostre grup se'ns va morir el primer insecte pal que ens van donar a classe i ara en tenim un altre. Si això hagués passat en un aula d'infantil, podríem haver aprofitat aquest fet per explicar als nostres alumnes el procés vital dels éssers vius i deixar que sorgissin preguntes sobre el perquè d'aquest fet; si haguessim pogut fer alguna cosa per evitar-ho, què li passarà al insecte a partir d'ara i altres qüestions que puguin preocupar als infants.
Penso que qualsevol situació que es generi a l'aula pot ser motiu d'aprenentatge. Aprendre és molt més que tenir experiències, ja que no només experiementant s'aprén i, a partir de l'insecte pal en aquest cas, no només aprenem sobre aquest insecte en concret, sinó sobre els éssers vius.
En aquest cas per tant, l'insecte pal seria un símbol que ens permet anar més enllà i fer connexions entre el medi intern i el medi extern i com influeixen l'un en l'altre. Podem treballar també, les diferents estructures o elements que formen un ésser viu, la nutrició i les diferents matèries amb les que entrem en contacte i que garanteixen la supervivència i, per tant, també la reproducció, no només de l'espècie, sinó de l'individu.
A més, hem de tenir en compte com bé ens expliquen Rosa Mª Pujol i Josep Bonil a l'artícle "Observar i mantenir grills a l'aula per construir el model d'ésser viu" que simplement la construcció d'un terrari o un lloc artificial perquè visquin els grills (en aquest cas eren grills però podríen ser qualsevol altre tipus d'insecte o ésser viu) ja constitueix en ell mateix un fet d'aprenentatge. No només observem els canvis que sorgeixen en l'insecte en qüestió o en el seu habitat, sinó que som partíceps d'aquests canvis aportant els nutrients necessaris perquè sobrevisqui, procurant que estigui en un bon clima, etc.
Si veiem la imatge que vam crear nosaltres quan se'ns va preguntar com creiem que és el procés digestiu de l'insecte pal, veurem que davant de lo desconegut, recurrim a alò que sabem:
Com no sabíem què passava dins l'insecte pal, vam establir una connexió entre el que sabíem que passa dins nostre i el que podia passar dins l'insecte pal. Per a un nen és exactament el mateix. A través d'un ésser viu com pot ser l'insecte pal, li mostrem semblances i deferències entre éssers vius.
Per tant, no només vivim amb un insecte pal, sinó que aprofitem aquest fet per a construir el model d'ésser viu.
Ara em pregunto que, si gràcies a l'insecte pal o través d'ell hem pogut treballar el model d'ésser viu, potser no és un problema que l'insecte mori. Els éssers vius, naixem, ens reproduim i morim i els infants també han de conèixer això; la mort.
Al nostre grup se'ns va morir el primer insecte pal que ens van donar a classe i ara en tenim un altre. Si això hagués passat en un aula d'infantil, podríem haver aprofitat aquest fet per explicar als nostres alumnes el procés vital dels éssers vius i deixar que sorgissin preguntes sobre el perquè d'aquest fet; si haguessim pogut fer alguna cosa per evitar-ho, què li passarà al insecte a partir d'ara i altres qüestions que puguin preocupar als infants.
Penso que qualsevol situació que es generi a l'aula pot ser motiu d'aprenentatge. Aprendre és molt més que tenir experiències, ja que no només experiementant s'aprén i, a partir de l'insecte pal en aquest cas, no només aprenem sobre aquest insecte en concret, sinó sobre els éssers vius.
En aquest cas per tant, l'insecte pal seria un símbol que ens permet anar més enllà i fer connexions entre el medi intern i el medi extern i com influeixen l'un en l'altre. Podem treballar també, les diferents estructures o elements que formen un ésser viu, la nutrició i les diferents matèries amb les que entrem en contacte i que garanteixen la supervivència i, per tant, també la reproducció, no només de l'espècie, sinó de l'individu.
A més, hem de tenir en compte com bé ens expliquen Rosa Mª Pujol i Josep Bonil a l'artícle "Observar i mantenir grills a l'aula per construir el model d'ésser viu" que simplement la construcció d'un terrari o un lloc artificial perquè visquin els grills (en aquest cas eren grills però podríen ser qualsevol altre tipus d'insecte o ésser viu) ja constitueix en ell mateix un fet d'aprenentatge. No només observem els canvis que sorgeixen en l'insecte en qüestió o en el seu habitat, sinó que som partíceps d'aquests canvis aportant els nutrients necessaris perquè sobrevisqui, procurant que estigui en un bon clima, etc.
Si veiem la imatge que vam crear nosaltres quan se'ns va preguntar com creiem que és el procés digestiu de l'insecte pal, veurem que davant de lo desconegut, recurrim a alò que sabem:
Com no sabíem què passava dins l'insecte pal, vam establir una connexió entre el que sabíem que passa dins nostre i el que podia passar dins l'insecte pal. Per a un nen és exactament el mateix. A través d'un ésser viu com pot ser l'insecte pal, li mostrem semblances i deferències entre éssers vius.
Per tant, no només vivim amb un insecte pal, sinó que aprofitem aquest fet per a construir el model d'ésser viu.
diumenge, 18 de desembre del 2011
Tornar a l'origen és retrocedir?
Avui se'ns planteja una qüestió: tornar a l'origen és no avanaçar? Suposa regressió?
Aquesta qüestió sorgeix d'un tema musical de l'any 2009 que va fer Macaco; "Moving". El tema va ser sintonia oficial de la sèrie d'actes en conmemoració del Dia de la Terra, que va organitzar National Geographic el 22 d'abril de 2009.
Una de les frases que diu la cancó és: "volver al origen no es retroceder, quizá sea andar hacia el saber". A partir d'aquí podem veure el tornar enrere com a fet negatiu o positiu.
Jo personalment, prefereixo quedarme amb la segona opció. Tot té un principi, sempre hi ha un abans. Existeix una memòria com diu en Joan Carles Melich ( filòsof, escriptor i autor d'alguns dels pròlegs que introduien moltes de les lectures reaitzades durant el curs) una memòria que fa que nosaltres existim des de. Per tant, sempre podem millorar allò que tenim partint des del mateix punt inicial des d'on venim. Per què no podem tornar enrere en alguns aspectes i millorar el nostre present? A vegades, un pas enrere poden ser dos endevant.
Aquesta qüestió sorgeix d'un tema musical de l'any 2009 que va fer Macaco; "Moving". El tema va ser sintonia oficial de la sèrie d'actes en conmemoració del Dia de la Terra, que va organitzar National Geographic el 22 d'abril de 2009.
Una de les frases que diu la cancó és: "volver al origen no es retroceder, quizá sea andar hacia el saber". A partir d'aquí podem veure el tornar enrere com a fet negatiu o positiu.
Jo personalment, prefereixo quedarme amb la segona opció. Tot té un principi, sempre hi ha un abans. Existeix una memòria com diu en Joan Carles Melich ( filòsof, escriptor i autor d'alguns dels pròlegs que introduien moltes de les lectures reaitzades durant el curs) una memòria que fa que nosaltres existim des de. Per tant, sempre podem millorar allò que tenim partint des del mateix punt inicial des d'on venim. Per què no podem tornar enrere en alguns aspectes i millorar el nostre present? A vegades, un pas enrere poden ser dos endevant.
divendres, 2 de desembre del 2011
Quin ciutadà volem educar?
Avui, 11 de Novembre de 2011, aquest era l'aspecte que tenia la Facultat d'Educació després d'haver celebrat ahir la Festa Major de la Universitat.
I potser aquí podríem fer-nos una altre pregunta: ens és necesari generar tot això per divertir-nos?
Perquè, encara que les brigades de neteja s'haguessin apressat en recollir-ho tot abans de les classes i no haguessim vist les conseqüències de la festa, la realitat hagués continuat estan allà, amagada als nostres ulls però allà. Sorprén que justament tota aquesta brutícia tingui lloc a la Facultat d'Educació i que precisament aquells que l'han generat no són altres que els propis estudiants d'aquesta i d'altres facultats.
Casualment, avui teniem una conferència sobre l'Educació per la Sostenibilitat a càrrec de Rosa Maria Tarin, mestra en educació infantil i primària, i ha estat curiòs haver de passar per aquest escenari de residus quan ens dirigíem a l'auditori on ens faríen una conferència justament sobre com evitar precisament això. Tot i que no vaig ser-hi a la festa, com a alumna he sentit vergonya. Com volem trasnmetre certs valors als nens si nosaltres no en tenim consciència?
Tot i així, la conferencia de la Rosa Maria ha estat força interessant i un cop més ha quedat clara la importància de l'entorn en l'aprenentatge del nen. Per això hem de tenir cura i respecte de l'entorn que ens envolta, promovent una educació ambiental. Una perspectiva educativa ambiental metodològica, on no només treballem amb els nens, sinó també amb les famílies.
Les famílies són un punt molt important que hem de tenir en compte, principalment per la proximitat amb el nen. Des de casa el nen apren certs valors que s'han de reforçar a l'escola i viceversa.
Cal una reflexió crítica, cal una acció, i, a partir d'aquí, hem de tenir en compte tres principis bàsics a treballar amb els nens:
Fomentar el reciclatge fent activitats de reutilització pot ser un bon recurs. Fer que els nens vegin que poden reutilitzar les coses i d'aquesta manera, no només estaran reciclant, sinó que estaran reduint un consum. No només es tracta de reciclar, sinó de reduir.
Fem un ús coherent dels materials de la natura i dels productes de consum i evitem un abús innnecessari que ens porta a imatges com la que avui us mostro.
Pensem-hi.
Perquè, encara que les brigades de neteja s'haguessin apressat en recollir-ho tot abans de les classes i no haguessim vist les conseqüències de la festa, la realitat hagués continuat estan allà, amagada als nostres ulls però allà. Sorprén que justament tota aquesta brutícia tingui lloc a la Facultat d'Educació i que precisament aquells que l'han generat no són altres que els propis estudiants d'aquesta i d'altres facultats.
Casualment, avui teniem una conferència sobre l'Educació per la Sostenibilitat a càrrec de Rosa Maria Tarin, mestra en educació infantil i primària, i ha estat curiòs haver de passar per aquest escenari de residus quan ens dirigíem a l'auditori on ens faríen una conferència justament sobre com evitar precisament això. Tot i que no vaig ser-hi a la festa, com a alumna he sentit vergonya. Com volem trasnmetre certs valors als nens si nosaltres no en tenim consciència?
Tot i així, la conferencia de la Rosa Maria ha estat força interessant i un cop més ha quedat clara la importància de l'entorn en l'aprenentatge del nen. Per això hem de tenir cura i respecte de l'entorn que ens envolta, promovent una educació ambiental. Una perspectiva educativa ambiental metodològica, on no només treballem amb els nens, sinó també amb les famílies.
Les famílies són un punt molt important que hem de tenir en compte, principalment per la proximitat amb el nen. Des de casa el nen apren certs valors que s'han de reforçar a l'escola i viceversa.
Cal una reflexió crítica, cal una acció, i, a partir d'aquí, hem de tenir en compte tres principis bàsics a treballar amb els nens:
- saber ser un mateix
- saber conviure amb els altres
- saber conviure amb l'entorn
Fomentar el reciclatge fent activitats de reutilització pot ser un bon recurs. Fer que els nens vegin que poden reutilitzar les coses i d'aquesta manera, no només estaran reciclant, sinó que estaran reduint un consum. No només es tracta de reciclar, sinó de reduir.
Fem un ús coherent dels materials de la natura i dels productes de consum i evitem un abús innnecessari que ens porta a imatges com la que avui us mostro.
Pensem-hi.
dissabte, 19 de novembre del 2011
Dos bàndols que es disparaven a mort, units per una cançó
Lili Marlenee, una cançó alemana de l'any 1937 inspirada en un poema que un soldat va esciure a la seva novia durant la Primera Guerra Mundial. La cançó es va fer molt popular durant la Segona Guerra Mundial on servia per donar ànims als dos bàndols enfrontats.
En aquest vídeo qui la canta és Marlen Dietrich, actriu i cantant alemana que precisament durant la Segona Guerra Mundial es va nacionalitzar nord-americana i va entretenir al front nord-americà cantant aquesta cançó.
Marlene Dietrich; una ferme anti-nazi revolucionaria de la època que li va tocar viure.
En aquest vídeo qui la canta és Marlen Dietrich, actriu i cantant alemana que precisament durant la Segona Guerra Mundial es va nacionalitzar nord-americana i va entretenir al front nord-americà cantant aquesta cançó.
Marlene Dietrich; una ferme anti-nazi revolucionaria de la època que li va tocar viure.
dissabte, 29 d’octubre del 2011
Visitem Can Coll
Avui hem anat d'excurssió al Centre d'Educació Ambiental Can Coll, situat en una vella masia del segleXV al Parc de Collserola. El centre ofereix diferents propostes educatives adreçades no només al món escolar, sinó també al món de lleure i a tot tipus d'usuaris.
Pel que fa a les propostes educatives adreçades al món escolar, que són potser les que més ens interessen en el context que tractem, cal dir que fan programes per cicles i per àmbits de coneixement que van des dels 3 anys fins a nivell universitari o de grau superior.
Les activitats que es fan tenen una durada d'una jornada i es centren en el coneixement de temes concrets, ja sigui sobre la granja, el món rural, l'entorn, etc. Els mestres, per altre banda, preparen les activitats prèviament en una reunió formativa a Can Coll.
Nosaltres hem tingut l'oportunitat de realitzar 5 propostes educatives molt divertides i profitoses.
En primer lloc ens va tocar "La casa dels petits". Allà els nens tenen l'oportunitat d'experimentar amb diferents racons.
Però sens dubte el que més m'ha agradat ha estat el racó d'expressió on vam poder representar un conte fent un petit tetatret. Aquí en teniu algunes imatges.
Després de visitar la "Casa dels petits" hem tornat a la masia on hem pogut realitzar un taller d'art efímer. Allà ens ha proposat fer un dibuix/quadre que representés algun element significatiu del bosc tot fent servir elements propis de la natura com fulles, pedres, branques, etc. Nosaltres no teníem gaire clar què volíem fer perquè no sabíem què volíem expressar. Al final hem decidit fer un cèrvol perquè hem pensat que era un animal que podíem trobar al bosc i que els nens no tenien a l'abast en el seu context habitual, per tant, d'aquesta manera estaríem ampliant també el seu coneixement. Aquí teniu la imatge de la nostra petita creació. Poseu-hi imaginació!
Després de la visita al Centre de Recursos ens hem dirigit al porxo de la masia per esmorzar tots junts i en acabar hem anat a la Capella on hem pogut veue un video sobre la zona de Collserola, els animals, el bosc, etc. També ens han explicat les diferents activitats que es fan a Can Coll i com els mestres de les escoles que hi van han de fer reunions formatives abanas de portar-hi als seus alumnes.
Tot seguit ens hem dirigit a la granja. Allà ens han explicat que com plovia només ens ensanyarien les activitats de dins la granja. Ens han dit que normalment porten als nens que hi van a l'hort. Allà recullen vegetals per preparar el menjar del bestiar. Després, ja a l'inetrior de la granja, els alumnes poden desgranar panotxes i fer el gra amb el molinet. Aquí teniu un vídeo on podeu veure com hem fet el gra amb el molí.
A més, hem pogu veure i tocar ous de gallina i pollets a la incubadora. Ha estat molt maco poder tocar els ous perquè els pollets estaven a punt de nèixer i hem pogut veure el pollet dins l'ou trencat. I no només l'hem pogut veure, també l'hem pogut escoltar. Aquí en teniu el vídeo.
Després de a visita a la granja hem tornat a la masia per a fer-hi un petit tour. Hem pogut veure diferents parts de la casa mitjançant una visita guiada que ens ha permés conèixer una mica més com podia ser la vida dels Coll al segle XIX. Aquí en teniu algunes imatges.
La masia per fora
La cuina
Zona d'apats i punt de reunió per a preparar les jornades laboras.
La fresquera
On guardaven els aliments per a conservar-los en bon estat i bona temperatura.
El celler
Part important pel que fa a la productivitat de la masia que es veigué potenciada en els temps de la Filoxera a França.
En definitiva, hem pogut veure com l'entorn sempre pot ser un recurs educatiu.
divendres, 28 d’octubre del 2011
I tu, com ho veus?
El primer que se'ns va demanar a classe de ciències va ser que busquessim una imatge que representés el món tal i com el veiem i una altre sobre com veiem una classe de ciències. M'ha semblat interessant incloure també aquesta sessió perquè crec que les aportacions que van fer les companyes aquell dia van ser força interessants i crec que estaria bé tenir-les en compte.
Pel que fa a la recerca d'una imatge i una música que representés una classe de ciències, juntament amb la resta de comapanyes del grup vam decidir buscar una música i una imatge que ens transmetés caos, complexitat, dificultat, canvi, etc. Curiosament vam escollir aquesta imatge:
No sabien que dies més tard veuriem aquesta imatge en una presentació del mestre Josep Bonil on coneixeriem al seu autor, Escher, de qui he parlat en una altre publicació d'aquest blog fent referència a aquella presentació en qüestió. Vam escollir aquesta imatge perquè expressava, sota el nostre punt de vista, un caos visual on l'ordre és present de manera rellevant, on pots pujar o baixar, on sempre hi ha un camí tot i que no sàpigues quin és el correcte i, on quan creus que l'has trobat t'en adones de que existeix un altre que desconeixies.
Pel que fa a la música vam escollir una que ens inspirés una mica el mateix i vam triar un remix de Moby de la cançó original de Daft Punk "The Son Of Flynn" de la banda sonora de la pel·lícula Tron.
Pel que fa a la recerca d'una imatge i una música que representés una classe de ciències, juntament amb la resta de comapanyes del grup vam decidir buscar una música i una imatge que ens transmetés caos, complexitat, dificultat, canvi, etc. Curiosament vam escollir aquesta imatge:
Pel que fa a la música vam escollir una que ens inspirés una mica el mateix i vam triar un remix de Moby de la cançó original de Daft Punk "The Son Of Flynn" de la banda sonora de la pel·lícula Tron.
Pel que fa a la imatge sobre com veiem el món vaig voler mostrar una imatge que, per mi, fos significativa del moment que estem vivint. I aquesta va ser l'escollida:
Però si he volgut publicar aquest entrada no només ha estat perquè va ser una classe més del curs, sinó perquè va haver-hi una aportació d'una companya que em va semblar maravellosa i he volgut compartir-la també aquí. És un fragment de la pel·lícula "Cadena de Favores" dirigida per Mimi Leder i protagonitzada per Kevin Spacey i Haley Joel Osment ( el nen de "El Sexto Sentido").
Aquí adjunto el link on podreu veure el fragment del que parlo on deixa clar que educant millor es pot canviar el món.
Els contes, una via d'integració social
Explicar contes és tan antic com la pròpia humanitat, de fet en moltes coves prehistòriques s'han trobat grabats on es poden veure dibuixos que possiblement relatessin històries que el grup representava per tractar temes com la caça o altres inquietuds que poguessin tenir.
Alhora, el conte és un element moralitzador ja que dins podem trobar certes pautes o normes morals que la societat dona per bones o dolentes per tant, el conte té un valor social important i és aquí on diem que el conte és, també, un element d'integració social. Durant l'estapa d'infantil el conte és un element clau per apropar als infants a la societat on viuen, mostral-s'hi el món o reforçar aspectes relacionats amb els valors i, en definitiva, apropar-los de manera comprensible a conèixer la realitat que els envolta. Per tant, podem dir que a través del conte ampliem coneixement. Els contes tenen la capacitat empàtica d'ensenyar.
El contes però, no només estan presents a l'escola, sinó a casa, a la biblioteca, etc., i, per tant, això fa que el seu accés sigui relativament fàcil.
Alguns aspectes que creiem que s'han de tenir en compte a l'hora d'explicar un conte als nens són:
TEMPS PERSONAL------SOCIAL-----HITÒRIC
Alhora, el conte és un element moralitzador ja que dins podem trobar certes pautes o normes morals que la societat dona per bones o dolentes per tant, el conte té un valor social important i és aquí on diem que el conte és, també, un element d'integració social. Durant l'estapa d'infantil el conte és un element clau per apropar als infants a la societat on viuen, mostral-s'hi el món o reforçar aspectes relacionats amb els valors i, en definitiva, apropar-los de manera comprensible a conèixer la realitat que els envolta. Per tant, podem dir que a través del conte ampliem coneixement. Els contes tenen la capacitat empàtica d'ensenyar.
El contes però, no només estan presents a l'escola, sinó a casa, a la biblioteca, etc., i, per tant, això fa que el seu accés sigui relativament fàcil.
Alguns aspectes que creiem que s'han de tenir en compte a l'hora d'explicar un conte als nens són:
- Utilitzar un vocabulari adient i no pas empobrit
- Fer servir un ritme i una entonació adequats
- Vocalització clara
- Bona gestió de la mirada per captar així la seva atenció
- Expressivitat gestual
- Fer silencis que ajudaran a crear expectatives
- Fer interrogacions que ajudaran a implicar als petits
- Expressivitat sonora i musical
- Creació de climax
- Obrir i tancar el conte adequadament
TEMPS PERSONAL------SOCIAL-----HITÒRIC
Per això és bo començar amb un "hi havia una vegada...", "una matinada molt freda...", "un dia de pluja..."etc, expressions que seran properes als nens perquè personal, social i històricament els són conegudes.
Aquí adjunto un link d'una web que m'ha semblat interessant. En ella hi podreu trobar contes de tot tipus, posies, cançons i material divers que crec que ens pot ser útil en qualsevol moment.
L'esperit científic buca respostes
Avui a classe ens han explicat una anècdota que va tenir lloc al segle XIX a Boston.
Durant aquells anys els hospitals poc tenien a veure amb els hospitals que coneixem avui dia i els paritoris no n'eren una excepció. Les dones parien en una mena de sales grans on hi havia múltiples camilles ocupades per dones que parien pràcticament a l'hora. El metge anava passant d'una a l'altre ajudant a culminar el part i treure els nadons del ventre de les seves mares. Aquest acte el feia sense gaires miraments i per no mirar no mirava ni de rentar-se les mans. Podem imaginar doncs, com la mortalitat infantil durants els parts era elevada simplement pel fet de no tenir cura per la higiene. En tot aquest caos va sorprendre un metge que tenia un nivell de mortandat molt baix en els parts que assistia. La curiositat per esbrinar el motiu d'aquest fet va fer que observessin al metge en qüestió i la resposta va ser que entre part i part es rentava les mans, evitant així contagis de diverses enfermetats que poguessin tenir les dones o els propis nens. Això, sens dubte va canviar la manera de fer en els parts des de l'aleshores.
Busquem respostes per resoldre les nostres incògnites i la nostra curiositat pel saber ens fa abançar dia rere dia.
Els nens han de parlar sobre el món perquè poguem veure com l'entenen o si més no, saber com expressen allò que entenen. Aprendre ciències és com aprendre un altre idioma. Aprenem a actuar al món per prendre decissions a través del saber ser i estar, saber fer i saber coneixements.
Durant aquells anys els hospitals poc tenien a veure amb els hospitals que coneixem avui dia i els paritoris no n'eren una excepció. Les dones parien en una mena de sales grans on hi havia múltiples camilles ocupades per dones que parien pràcticament a l'hora. El metge anava passant d'una a l'altre ajudant a culminar el part i treure els nadons del ventre de les seves mares. Aquest acte el feia sense gaires miraments i per no mirar no mirava ni de rentar-se les mans. Podem imaginar doncs, com la mortalitat infantil durants els parts era elevada simplement pel fet de no tenir cura per la higiene. En tot aquest caos va sorprendre un metge que tenia un nivell de mortandat molt baix en els parts que assistia. La curiositat per esbrinar el motiu d'aquest fet va fer que observessin al metge en qüestió i la resposta va ser que entre part i part es rentava les mans, evitant així contagis de diverses enfermetats que poguessin tenir les dones o els propis nens. Això, sens dubte va canviar la manera de fer en els parts des de l'aleshores.
Busquem respostes per resoldre les nostres incògnites i la nostra curiositat pel saber ens fa abançar dia rere dia.
Els nens han de parlar sobre el món perquè poguem veure com l'entenen o si més no, saber com expressen allò que entenen. Aprendre ciències és com aprendre un altre idioma. Aprenem a actuar al món per prendre decissions a través del saber ser i estar, saber fer i saber coneixements.
dijous, 27 d’octubre del 2011
Què estic aprenent cuidant un insecte pal?
A classe de ciències ens han demanat que acceptessim el repte de cuidar un Insecte Pal i fer que sobrevisqui fins a final de curs. L'insecte en qüestió haurà de passar per les mans de totes les membres del grup de treball per tal de que totes poguem ser partíceps del seu procés vital alimentant-lo i tenin cura d'ell perquè sobrevisqui. Tot i que ens vam preocupar per buscar informació que ens ajudés a saber com haviem de cuidar l'insecte, he de dir que a les dos setmanes va morir. Creiem que va ser perquè vam donar-li fulles de rosal per menjar i més tard vam saber que no podem variar la dieta de l'insecte, és a dir, el nostre insecte pal havia estat criat amb fulles d'eura i, per tant, nosaltres hauriem d'haver seguit alimenta-lo així, però la nostra ignorància sobre el tema va costar la vida de l'insecte.
Vam aconseguir un altre Insecte Pal i el primer que vam fer és buscar un hàbitat prou ampli perquè estigués més còmode i ample. Hem pogut saber que si l'hàbitat on viu és més ampli, l'insecte creix més.
Cuidant l'insecte estic aprenent que si de veritat vols tenir cura sobre una cosa que desconeixes, has de buscar informació on sigui per poder fer-ho bé. Em sento compromesa amb l'insecte i amb el grup, ja que si li passés alguna cosa mentre el tinc jo a casa em sabria molt greu. Estic aprenent coses sobre aquesta espècie que mai hauria pensat. A continuació adjunto una weeb on es pot trobar diversa informació sobre els insectes pal.
ENSENYAMENT vs EDUCACIÓ
"Jo sóc tu quan jo sóc jo".Els éssers humans som animals socials i, per tant, l'alteritat és un element constantment present en les nostres vides. L'altre és clau.
S'educa des del model de l'altre i per tant podem dir que l'ètica és constituida de l'acte educatiu.
Podem diferenciar ensenyament d'educació dient que: l'ensenyament transmet coneixement acadèmic mentre que, l'educació transmet valors.
Podríem dir també que, tot i que actualment vivim en un món tecnològic, la tècnica o tecnologia no és un factor inherent a l'educació. Si no hi ha tècnica pot haver-hi acte educatiu en canvi, si només hi ha tècnica i no hi ha acció ètica, ben segur que no pot haver-hi educació. Entenem tècnica com a màquines, ordinadors, canons, etc.
La nostra finalitat com a mestres és promoure una acció docent ètica, basada en valors.
Alguns d'aquests valors que hem cregut important destacar avui a classe han estat els següents:
S'educa des del model de l'altre i per tant podem dir que l'ètica és constituida de l'acte educatiu.
Podem diferenciar ensenyament d'educació dient que: l'ensenyament transmet coneixement acadèmic mentre que, l'educació transmet valors.
Podríem dir també que, tot i que actualment vivim en un món tecnològic, la tècnica o tecnologia no és un factor inherent a l'educació. Si no hi ha tècnica pot haver-hi acte educatiu en canvi, si només hi ha tècnica i no hi ha acció ètica, ben segur que no pot haver-hi educació. Entenem tècnica com a màquines, ordinadors, canons, etc.
La nostra finalitat com a mestres és promoure una acció docent ètica, basada en valors.
Alguns d'aquests valors que hem cregut important destacar avui a classe han estat els següents:
- Fomentar el respecte pels altres i l'entorn que ens envolta, que podem relacionar amb l'empatia
- Ensenyar al alumnes a ser responsables amb els seus actes
- Ser capaços de tenir criteri i fer que els nens i nenes també en tinguin i d'aquesta manera poder fer una bona observació de l'entorn, experimentar, analitzar, argumentar, justificar, comunicar, etc
- Ser tolerants
- Fomentar la cooperació i la solidaritat.
Preciós començament
Avui hem començat la classe amb un visionat d'un montatge d'imatges de Maurits Cornelis Escher (artista holandès conegut pels seus grabats en fusta, xilografies i litografies que tracten sobre figures impossibles i mons imaginaris) i una peça de dansa de Nacho Duato (ballarí espanyol i director de la Companyia Nacional de Dança fins l'any 2010) amb música de Johann Sebatian Bach (compositor alemnay del Barroc).
Sens dubta uns coktel de grans artístes destacats en els seus camps.
Aquí adjunto el video de la coreografia de Nacho Duato i algunes imatges d'obres d'Escher.
Coreografia Nacho Duato
Sens dubta uns coktel de grans artístes destacats en els seus camps.
Aquí adjunto el video de la coreografia de Nacho Duato i algunes imatges d'obres d'Escher.
Coreografia Nacho Duato
Imatges Escher
D'una consciència PRODUCTIVISTA a una consciència ECOLÒGICA
Tot en el món està interelacionat. Un possible quadre resum seria aquest:
CREATIVITAT
CREATIVITAT
CULTURA
Nosaltres no som espectadors d'aquest canvi, sinó actors. Ens hem d'indignar, ens hem d'implicar i, en aquest punt, la creativitat és un element imprescindible i molt valuós. Hem de ser creatius.
Com a mestres som transmissors d'una cultura i el nostre paper a l'hora de donar exemple és clau. Som un model per a ells.
dimecres, 26 d’octubre del 2011
Solo se ve lo que se tiene dentro del ojo
Com s'aprenen ciències?
Podem dir que no hi ha una concepció única i tancada sobre com s'aprenen les ciències i, cal dir que, la forma de treballar a l'aula reflecteix la concepció que té el mestre sobre això.Podem entendre diferents tipus d'aprenentatge:
Per tot això, ser conscient del que fas i reflexionar-hi és el primer pas per millorar com a mestre.
Quan diem que només veiem allò que tenim dins l'ull ens referim a que només veiem allò que sabem que podem veure. A l'aula però, trobem fenòmens del món i els models mentals de l'infant. Es tracta d'apropar el model que ha construit l'infant cap a l model de la ciència. Sabrem com expressen el seu pensament, però no podem saber què pensen verdaderamemt. Per això és molt important el "perquè", ja que ens mostra el mètode de pensament del nen. Quan ells ens raonen la seva resposta ens estan donant molta informació sobre el que saben i aquest hauria de ser el nostre punt de partida.
Acabem el missatge d'avui amb una frase que podem relacionar amb la ciència i el món en general:
Podem dir que no hi ha una concepció única i tancada sobre com s'aprenen les ciències i, cal dir que, la forma de treballar a l'aula reflecteix la concepció que té el mestre sobre això.Podem entendre diferents tipus d'aprenentatge:
- Aprenentatge com a transmissió; quan el mestre trasmet coneixements a l'alumne sense més.
- Aprenentatge com a descobriment; quan es deixa a l'alumne que descobreixi per ell sol i, d'aquesta manera, aprengui.
- Aprenentatge com a construcció; quan el mestre ajuda a l'alumne a construir coneixement a partir d'allò que ja sap.
Per tot això, ser conscient del que fas i reflexionar-hi és el primer pas per millorar com a mestre.
Quan diem que només veiem allò que tenim dins l'ull ens referim a que només veiem allò que sabem que podem veure. A l'aula però, trobem fenòmens del món i els models mentals de l'infant. Es tracta d'apropar el model que ha construit l'infant cap a l model de la ciència. Sabrem com expressen el seu pensament, però no podem saber què pensen verdaderamemt. Per això és molt important el "perquè", ja que ens mostra el mètode de pensament del nen. Quan ells ens raonen la seva resposta ens estan donant molta informació sobre el que saben i aquest hauria de ser el nostre punt de partida.
Acabem el missatge d'avui amb una frase que podem relacionar amb la ciència i el món en general:
"Siempre nunca igual, nunca siempre diferente".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)